17 abril 2026

Eleccions municipali dau 2026 a Niça: bilanç e crida a una oposicion locala unificada

Li eleccions de 2026 a Niça si debanèron dins un ambient particularament deletèri, revelant un degradacion inquietanta de la vida democratica locala. La campanha foguèt marcada per de tacticas estòrti, de tensions constanti e d’incidents grèus, dont d’agressions fisiqui ciblant de candidats de la lista de Niça Frònt Popular (NIFP).

Lu debats organizats entre lu candidats, qu’aurian deugut èstre un moment centrau per l’escambi d’idèas, malaürosament confirmèron aquela tendéncia. Luenh d’èstre un dialòg pluralista e constructiu, foguèron largament monopolizats per Crestian Estrosi e Eric Ciotti e pilhèron la forma d’un afrontament esteril, sovent caracterizat per d’atacs personaus e de venjanças, relegant au fons li questions concrèti pertocant li niçardas e lu niçards. Dins aquesto contèxte, li doás autri candidatas, Mirelha Damiano e Julieta Chesnel-Leroux, foguèron marginalizadi, interrompudi mantu còps e privadi d’un temps de paraula equitabla.

Lo resultat de l’escrutin consacra lo quasimonopòli dei corrents mai radicaus dau nacionalisme francés: mai dau 85% dei sufratges exprimits dont lo 48% per l’extrèa drecha ciottista e lo 39% per la drecha extrèma estrosista. Marca una adesion creissenta de l’electorat niçard au jacobinisme radicau e a l’autoritarisme, signe d’una tripla alienacion:

  • Alienacion nacionala: la majoritat dei niçardas e niçards vòtan per de listas nacionalisti francesi que nègan l’identitat occitana de Niça e l’assimilan a una nacion francesa centralizada
  • Alienacion sociala: lo sosten majoritari a de fòrças de drecha radicala, sovent liat a de logicas d’afairisme e que pòrtan de politicas antisociali, mena a sostenir d’orientacions politiqui contràrii ai sieus pròpris interès materiau, sociaus e democratics.
  • Alienacion civica: lo fatalisme d’una partida de l’electorat —que si tradue per lo vòte blanc tre lo premier torn, ò per lo vòte “util” anticipat en favor de la drecha estrosista— mòstra una pèrda de fisança dins la capacitat de portar una alternativa vertadiera. Aquela actitud mena a interiorizar li constrenchas dau sistèma electorau e a renonciar a l’expression autonòma dei conviccions politicas.

Aquesta situacion es tanben lo produc d’un adebliment dei alternativas. Li fòrças progressisti apareisson prefondament divisidi, incapabli de despassar li sieus rivalitats intèrni e li logicas partisani sovent dictadi a l’escala nacionala. Presonieras de carculs politicians e d’ambicions individuali, au pas sauput bastir una dinamica unitària cresabla.

De mai, constatam emb amarum que l’occitanisme politic si mostrèt incapable de constituir una lista independenta per defendre li sieus revendicacions autonomisti e/ò independentisti. Au contrari, una lista complotista escura e marginala capitèt de reünir li condicions necessàrii per existir electoralament, estructurar una campanha e mai despassar lo 2% au promier torn.

Enfin, la victòria d’Eric Ciotti e de l’extrèma drecha a Niça es la consequéncia logica de 18 annadas de governança de Crestian Estrosi. Aquesto lòng mandat siguèt marcat per una succession de controvèrsias liadi a l’afairisme —projèctes immobiliaris contestats, amainatjament de la planura de Var, construccion d’un estadi au cost faraonic— e par d’escàndols e de suspicions recurrents de derivas financieri.

An aquò podèm apondre de practicas politicas consideradi coma arroganti, autoritàrii e mai fòra lei: provocacions e instrumentalizacions simboliqui, decisions unilaterali sus l’espaci public, politica culturala superficiala e espectaculoa. De mai, la complasença a respècte de l’extrèma drecha contribuissèt a la banalizacion d’aquesta ideologia d’òdi dins lo païsatge locau.

L’Assemblada Occitana País Niçard crida a una oposicion unificada, occitanista, democratica, umanista, progressista e solidària. Una oposicion locala constituisse une vertadiera alternative politica au nacionalisme francés representat per li drechas ciottista e estrosista.

Volèm viure dins un País Niçard emancipat, desbarrassat de toti li sieus formas d’òdi, de discriminacions e d’exclusions.

Fòto: European People’s Party

Daissar un comentari

Vòstra adreça de messatjariá serà pas publicada. Los camps obligatòris son indicats amb *