by La nòstra vila de Niça patisse la marrida reputacion d’èstre un bastion de l’extrèma drecha. Aquest imatge es pas novèu. Resulta d’annadas de complasença, de cult a de personalitats controversiadi coma Jaume Medecin, de durciment dei discors e de porositat creissenta entre drecha classica e drecha radicala.
Lo poder municipau, dominat per una drecha afairista au servici de Crestian Estrosi, repilha au sieu còmpte lu tèmas e obsessions de l’extrèma drecha per fin d’agantar aquesto electorat: mesa en scena securitària permanenta, retorica identitària, ambigüitats carculadi. Aquesta estrategia de normalizacion banaliza d’idèas d’un temps marginali e installa duradissament un clima politic deletèri. S’acompanha de gèsts contestables que traduon una orientacion politica e culturala assumida:
- Batejament dei carrieras au nom de figuras controversiadi de la drecha,
- Crida a un collectiu d’extrèma drecha per erigir una estàtua de Jana d’Arc,
- Acuelh dins l’equipa municipala d’anciani figuras de l’extrèma drecha,
- Refús de si desistir fàcia a la senèca per faire barratge a l’extrèma drecha.
L’imatge recent de Crestian Estrosi que s’esconde sota una gròssa tèsta de Jaume Medecin pendent lo Carnevau de Nissa es simptomatic d’aquesta volontat de recuperar lo maxim de votz dau costat de la drecha dura.
Lo sieu principal opauat, Eric Ciotti, representa una drecha “descomplexada” dont l’aliança assumida emb lo Rassemblament Nacionau marca una rompedura manger. Li sieus presas de posicion, que s’avesinan d’una vision autoritària e excluenta de la societat, participan a radicalizar de mai lo debat politic locau.
En parallèl, l’extrèma drecha s’organiza per carriera e practica l’entrisme fins ai estadis, especialament d’entre lu ultras de l’OGC Nissa. Es incarnada per de personalitats coma Felip Vardon, ancian quadre dau GUD e de Niça Rebèlla [Nissa Rebela], de movements divèrs que van dei identitaris ai gropusculs dubèrtament neonazis coma Aquilas Popularis.
Aquelu movements negan l’occitanitat de Niça e la sieu dimension prefondament mediterranèa. Cèrcan de dissòuver l’identitat niçarda dins un racònte nacionalista francés uniforma, centralizaire e ostil ai minoritats e ai diversitats culturali. Lu nòstres simbòls, la nòstra istòria, la nòstra cultura son instrumentalizadi e desviadi per servir una propaganda racista, antisemita, islamofòba e xenofòba, de rebors de l’eiretatge plurau de la nòstra lenga e la nòstra cultura, laissat per la civilizacion dei trobadors.
Per carriera, lo clima si tende. Li violéncias si multiplican, li agressions a caractèr politic ò racista si banalizan, e lo sentiment d’inseguretat progrèssa. Au darrier episòdi figuran li menaças adreiçadi a de sòcis e simpatizants de la senèca alternativa niçarda, que revèlan un environament dont l’intimidacion deven una arma politica.
L’Assemblada Occitana País Niçard refuda que Niça vengue un laboratòri dau neofaissisme.
Refudam que la sieu identitat sigue confiscada per aquelu que l’embrutisson dins un nacionalisme estrech.
Fidèls a l’istòria occitana e mediterranèa de la nòstra vila, afortissèm l’eiretatge multiculturau de Niça, tèrra istoricament de passatge, d’escambis, de pluralitat e de libertat.
Niça s’amerita mielhs d’una entrevista permanenta entre drecha afairista, drecha radicalizada e ultradrecha militanta. S’america un avenidor fondat sus la democracia participativa, la justícia sociala la la reconoissença plena e sanciera de la sieu identitat pròpria.
L’Assemblada Occitana País Niçard apèla la populacion de Niça a votar per la lista Niça Frònt Popular (NiFP) que presenta una alternativa reala a la drecha afairista e a l’extrèma drecha.
